Werker Collective, febrer 2019.
La tradició de l’encàrrec institucional de documentació fotogràfica del territori, cal situar-la dintre de la mateixa lògica colonial i imperialista que des del 1492 ha instrumentalitzat una bona part de la producció del coneixement acadèmic i científic a Occident. El caràcter documental del mitjà fotogràfic, hereu d’aquesta lògica, com apunta la teòrica de la fotografia Ariella Azoulay, sovint s’ha utilitzat per legitimar el control sobre certs territoris, les activitats que s’hi duen a terme i el dret sobre les persones que hi habitaven. D’altra banda, quan des d’una institució s’encarrega a un fotògraf o fotògrafa professional la tasca de documentar un barri de la ciutat, de forma implícita es genera una fractura entre el valor social que s’atorga als processos populars de documentació fotogràfica que tenen lloc de forma constant en el territori urbà, i la producció visual professionalitzada. Semblaria que aquesta segona categoria és una font de coneixement més vàlida, de més qualitat estètica o crítica; més digna de ser arxivada i de passar a formar part de la memòria històrica del territori que la producció d’imatges generada pel conjunt de veïnes i veïns d’un barri.
Dins d’aquesta doble complexitat, d’una banda, de la tradició colonial (centre/perifèria) dels encàrrecs documentals institucionals i, de l’altre, de la fractura entre la valorització cultural de la documentació visual que es genera a la ciutat (amateur/professional), des del col·lectiu Werker hem volgut abordar l’encàrrec de documentar els barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell com una oportunitat per proposar un canvi de paradigma en aquesta tradició, i hem pres, com a part central de la nostra proposta, el caràcter social i, per tant, col·lectiu de tot acte fotogràfic. En aquest sentit, treballar amb una càmera de gran format ha permès compartir el procés de realització de les imatges amb les veïnes i els veïns. Per les seves característiques, la imatge que es projecta invertida en el vidre esmerilat del dors de la càmera pot ser observada per diverses persones a fi de compondre la imatge final d’una forma consensuada.
La fotografia és una activitat social, un lloc de trobada. Per fer possible l’acte fotogràfic, com planteja Azoulay en el llibre The Civil Contract of Photography, són necessaris agents diversos: model, fotògraf i espectador, els rols dels quals són intercanviables. Entendre la fotografia com a lloc de trobada transforma el que tradicionalment ha estat un medi dominat per la unidireccionalitat (model/fotògraf) i la jerarquia (fotògraf/espectador) en un espai social on es poden compartir tota mena de coneixements. Aquests coneixements, en el nostre cas, vinculen la fotografia i la nostra pràctica artística amb altres sabers i experiències vitals de les diverses plataformes, grups i associacions dels barris de la Marina, amb els quals s’ha activat un procés col·lectiu d’autorepresentació. Una sèrie de hashtags completen aquesta proposta amb la intenció de donar continuïtat a aquest procés de construcció de la memòria viva del barri, que ens sembla essencial per produir imaginació política i crítica: una imaginació situada.
